Després d’haver fet la sortida al Museu de les mines de Sant Corneli -Cercs-, vam fer una entrevista amb el Sr Amadeu Gil, avi del nostre company Ricard.
També va venir en Josep Marmi, paleontòleg, que ens va fer una xerrada sobre els dinosaures dels Pirineus.
ENTREVISTA
El Sr Amadeu va començar a treballar a la mina l’any 1976. Ell vivia a Berga i anava a la mina, primer amb cotxe particular i després amb Bus de l’empresa. Tenia 28 anys . Va treballar-hi durant 15 anys. Va plegar amb una invalidesa als 48 anys i més tard va agafar la jubilació. El treball a la mina era molt dur. Dintre de la mina treballaven 7 hores i mitja. Tenien ½ hora per menjar: esmorzar, dinar, berenar o sopar. Treballàven de dilluns a divendres. A la mina havia torns de matí, tarda i nit. Ell va treballar primer fent paquets de fusta i després de picador. A la mina hi treballaven 450 persones. Els anys que ell va treballar a la mina no hi va haver gaires accidents. Això si, ell va tenir un accident que es va enganxar un dit. La mina que ell treballava era a Saldes i es deia “ Mina Joaquim”. Li va costar treballar a la mina els primers dies, al cap de dos mesos ja s’hi va acostumar. L’ ambient era molt negre. A vegades treballàven acotats i altres vegades drets. A la mina hi havia molts perills. Les explosions es feien amb pic, picoleta,” barrena” i l’explosiu. La persona que deia la feina que havies de fer era un vigilant, és a dir com un encarregat. A dintre de la mina feien a peu o amb tren uns 2 Km. i tardaven un quart d’hora més o menys. Es feia servir poca maquinària , amb aire: martell, compressor... Quan feia mal temps, plovia o nevava igualment arribàven a la mina i ho fèiem a peu i com podíen; però a treballar s’hi havia d’anar. Fèien servir les mateixes vagonetes per portar carbó o per portar persones. El carbó de les mines del Berguedà s’anomena Lignit. Les galeries on treballàven totes tenien nom. En aquell temps, Berga era una ciutat i Saldes era un poblet petitó. Per Santa Bàrbara fèiem festa grossa i fins i tot a la Titanosaure se li va posar aquest nom . A dintre la mina, detectaven el gas grisú amb comprovadors, corrents d’aire o per mala olor . A la mina que treballava no hi havia rates, però si n’hi havia a allà on menjàven perquè sempre quedaven per al terra restes de menjar. Al Sr. Amadeu no li agradava massa treballar a la mina, però era un lloc on pagaven bé. Cal dir, que la primera vegada que va entrar a la mina, li va fer por.
AQUÍ TENIU UN RESUM DE L’ ENTREVISTA I FOTOGRAFIES D’AQUESTA ENTREVISTA I DE LA XERRADA SOBRE ELS DINOSAURES.
ENTREVISTA
El Sr Amadeu va començar a treballar a la mina l’any 1976. Ell vivia a Berga i anava a la mina, primer amb cotxe particular i després amb Bus de l’empresa. Tenia 28 anys . Va treballar-hi durant 15 anys. Va plegar amb una invalidesa als 48 anys i més tard va agafar la jubilació. El treball a la mina era molt dur. Dintre de la mina treballaven 7 hores i mitja. Tenien ½ hora per menjar: esmorzar, dinar, berenar o sopar. Treballàven de dilluns a divendres. A la mina havia torns de matí, tarda i nit. Ell va treballar primer fent paquets de fusta i després de picador. A la mina hi treballaven 450 persones. Els anys que ell va treballar a la mina no hi va haver gaires accidents. Això si, ell va tenir un accident que es va enganxar un dit. La mina que ell treballava era a Saldes i es deia “ Mina Joaquim”. Li va costar treballar a la mina els primers dies, al cap de dos mesos ja s’hi va acostumar. L’ ambient era molt negre. A vegades treballàven acotats i altres vegades drets. A la mina hi havia molts perills. Les explosions es feien amb pic, picoleta,” barrena” i l’explosiu. La persona que deia la feina que havies de fer era un vigilant, és a dir com un encarregat. A dintre de la mina feien a peu o amb tren uns 2 Km. i tardaven un quart d’hora més o menys. Es feia servir poca maquinària , amb aire: martell, compressor... Quan feia mal temps, plovia o nevava igualment arribàven a la mina i ho fèiem a peu i com podíen; però a treballar s’hi havia d’anar. Fèien servir les mateixes vagonetes per portar carbó o per portar persones. El carbó de les mines del Berguedà s’anomena Lignit. Les galeries on treballàven totes tenien nom. En aquell temps, Berga era una ciutat i Saldes era un poblet petitó. Per Santa Bàrbara fèiem festa grossa i fins i tot a la Titanosaure se li va posar aquest nom . A dintre la mina, detectaven el gas grisú amb comprovadors, corrents d’aire o per mala olor . A la mina que treballava no hi havia rates, però si n’hi havia a allà on menjàven perquè sempre quedaven per al terra restes de menjar. Al Sr. Amadeu no li agradava massa treballar a la mina, però era un lloc on pagaven bé. Cal dir, que la primera vegada que va entrar a la mina, li va fer por.
AQUÍ TENIU UN RESUM DE L’ ENTREVISTA I FOTOGRAFIES D’AQUESTA ENTREVISTA I DE LA XERRADA SOBRE ELS DINOSAURES.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada